Index

               

 

 

Fotografia: www.alberic.com - (2005)

ERMITA DE SANTA BÀRBERA

 

   

Articles:

           
    -Article 1:

Font:

 Ajuntament d'Alberic  
 

Titol:

Resum
 

 

Construcció de meitat del segle XVIII, on es conserven els passos de processó de la Setmana Santa. L'edifici es va rehabilitar l'any 1995.

 

               

Construcció:

    - Article 2:

Font:

"Compendio histórico de Alberic y sus hijos" (1997)

Ramón Arnau-García. (pàg. 189) 

Traducció al valencià:  www.alberic.com

 
Iniciada: Aprox. 1740  -- Finalitzada: 1742
     

Línea del temps:

       

Titol:

Edificació de l'ermita  
 

La primera notícia escrita al voltant del desitg dels veins d'Alberic per alçar una ermita a Santa Bàrbara es remunta a la visita pastoral de 1742, en la que es fa menció de les almoines que s'estan recollint per esta finalitat i es precisa la intenció d'ubicar-la en un monticle contigu a la Vila.

A partir d'ací, les notícies al voltant de la mencionada ermita són cada cop més clares. Així, l'acta de la visita pastoral cursada el 29 de maig de 1759 diu que ja estan acabades les obres i parla de los sumptuós del temple.

En aquesta ocasió, el Consell i el Regiment de la Baronia demanaren al Visitador es dignes a donar facultat el capellà per que, quan l'ermita estigués neta, desprenyada de bastiments i amb la deguda decència, procedira a beneir-la, i suplicaren també permitira que en ella es poguera celebrar la Santa Missa. A ambdues peticions accedí el Visitador per decret el 3 de juny del mateix any. I sabem que pagà Bernardo Torres menor , depositari dels efectes de Santa Bàrbara, pel decret de beneir l'ermita i dir-se missa, per la susdita raó, tres lliures, un sou i sis diners, i que la primera festa en honor de Santa Bàrbara, celebrada en desembre de 1759, la sufragaren Vicente Gilbertó, qui havia sigut en ella beneficiat de Sant Antoni Abad i era en aquell moment canònic lectoral de la Catedral de València, pujà fins l'ermita, i en l'inventari que manà redactar tan sols apareixen l'altar i la imatge de la Santa. Les imatges de la Passió arribaran quasi vint anys després, ja que serà en la visita de 1798 quan es demane al Visitador que permeta instal·lar la de l'Ecce Homo en la nova ermita.

         
           
               
               
             

L'ermita de Santa Bàrbera fou alçada per la devoció popular, i el motiu pel que es portà a tal determinació queda gràficament descrit en esta senzilla nota: "atento a los muchos milagros que cada año hace en los términos de esta dicha Baronía, cuando todos los años se ha experimentado haberse apedreado cuando unos, cuando otros, de los lugares circunvecions, dejando intactos nuestros términos desde el año que se dio principio a dicha ermita".

La fàbrica de l'ermita és una construcció de sòbria i elegant arquitectura, que es vegué sotmesa a no pocs contratemps, durant el llarg període que duraren les seues obres. Hi hagué una primera edificació que va haver de ser demolida , donat que lo feble de la seua estructura amenaçava ruïna amb el consegüent perill per als devots. El segon i definitiu projecte fou entregat al Pare Fra Joseph Alberto Pina, arquitecte i mestre d'Obres de Sa Majestat . El resultat de l'obra portada a terme pel carmelita Pare Pina en l'ermita de Santa Bárbara, es lo sumptuós del temple, com digueren amb admiració les autoritats locals d'Alberic, al notificar a la jerarquia diocesà l'acabament de la mateixa. En sòbria i elegant harmonia, el graciós joc dels seus arcs supera la fredaltat inherent al neoclàssic , estil en què fou construïda. El conjunt de la seua distribució arquitectònica fa de l'ermita de Santa Bàrbara un edifici molt digne de ser apreciat.

 

       
 

Un detall queda per resenyar al voltant a l'edificació de l'ermita. Es tracta de la campana que encara avui tany al seu campanar i que fou obsequi de Jaume Lagrava. Aquest francés, a qui ja coneguem des de la fundació de l'Hospital, al atorgar testament el dia 11 de juliol de 1740, manà escriure la següent clàusula:

"Quiero y es mi voluntad , que fenecida la construcción de la Ermita de Sta. Bárbara de la referida Baronía de Alberic que actualmente se fabrica en la Montañeta de ella, tengan obligación los referidos mis executores de deber de tomar de mi patrimonio la cuantía de doscientas libras, moneda de este reino, para que con estas puedan y deban mandar se fabrique una campana, inscribiendo en el circulo de ella mi nombre y apellido, la que deberá de servir y aprovechar para la referida ermita, después de los días de mi fallecimiento."

 

Aquest testament, que ens permet saber que al 1740 ja s'estava edificant l'ermita, fou executat amb tota fidelitat i l'actual campana, la mateixa que manà fer i costejar Jaume Lagrava, porta la següent inscripció:

"Santa Bárbara se hizo a costas de Jaime Lagrava. Cristo Rey viene en paz y Dios se ha hecho hombre y el Verbo se hizo carne. Cristo nació de la virgen, Cristo caminaba en paz en medio de ellos. Cristo fue crucificado. Cristo murió. Cristo fue sepultado. Cristo resucitó. Cristo ascendió. Cristo impera. Cristo reina. Cristo nos defienda de todo rayo. Dios está con nosotros... Año1759"

Des del segle XVIII l'ermita de Santa Bàrbara ve exercint un paper primordial en la vida d'Alberic, ja que al voltant de la mateixa giren les solemnitats a la volta populars i religioses de la Setmana Santa.

 

- Article 3:

"Topografía médica de Alberique" (+/- 1922)

Francisco Girona Chavarria. (pàg. 97)

Traducció al valencià www.alberic.com

         

A uns cinc-cents metres aproximadament al NO de la població i sobre la cúspide d'un xicotet mont poblat de pins, està emplaçada l'ermita dedicada a Santa Bàrbara, d'un dels angles s'eleva el campanar i adossada al mateix una casa de dos pisos, la planta baixa destinada a vivenda de l'ermità i a la volta guarda del mont i el pis alta a menjador que sol utilitzar-se amb freqüència per a bodes i banquets, en els que es plat obligat la cèlebre i exquisida paella valenciana.

Un esplèndid i espés bosc de pins circumda l'ermitori, constituent un passeig deliciós per als que gaudisquen de la plàcida tranquil·litat de la natura.

El panorama que divisa des de lo alt del campanar es esplèndid, contemplant-se Alberic a vista de pardal i tota la seva bella i rica vega.