Antonio Lloret Martí: (1754 - 1820)

   

Advocat i diputat per Alberic a les Corts de Cádiz (1812)

Naix un 29 de juliol de 1754, fill de Dionisio Lloret i Ana María Martí García.

Doctorat en lleis el 1776, estigué activament vinculat amb el pleit que l'Ajuntament mantenia amb el Duc de l'Infantat.

Fou nomenat diputat a les Corts de Càdis en 1810 des d'on realitzà importants intervencions per la defensa dels drets de la població i a favor de l'abolició dels senyorius i la reincorporació a la corona de tots ells.

Mor el 1854 sense vore complit el seu somni, la reincorporació d'Alberic a la corona, que es compliria 13 anys després.

   
     

Jeroni Gibertó.

   

Frare trinitari, doctor en Teologia, escriptor i orador destacat, morí en 1705.

 

 

     
Josefa Maria Riera.    

Nascuda al caserio del Pujol, mor en olor de santitat l'any 1734. Fou religiosa després de donar la seva fortuna als pobres.

   
     
Jaime Lagrave    

Francés de naixement i veí d'Alberic, al seu testament (datat al 1740) deixà moltes finques per a la fundació de l'hospital

   
     
Jaumi Agustí Rebull    

Frare Agustí, autor de sermons, oracions fúnebres i estudis sobre Jeremies i frai Nicolau Valls. Morí en 1740

   
     
Fermín Gonzalo Morón (1816 - 1871)    

Advocat i polític. Fundador del Liceu Valencià i diputat a Corts. Editor i director de Revista d'Espanya i de l'extranjer, publicà a més estudis al voltant de l'història, hisenda i administració.

   
     
Rafael Comenge Dalmau (1856 - 1934)    

Polític, periodista i escriptor. Afiliat al partit liberal, fou en diverses ocasions diputat a Corts per la provincia de València, fiscal del Contenciós i Interventor General de l'Estat en Manila. Notable periodista, colaborà en periodics de Madrit i València. Escrigué i edità obres històriques, filosófiques i polítiques.

Entre elles cap destacar "Antología de las Cortes de Cádiz" i les noveles costumbristes "El roder Micalet Mars o el honrado sin honra", "El bandido de Fonfreda" i el tercer volum de la trilogia que encara no ha sigut publicat.

   
     
Francesc Badenes Dalmau (1859 - 1917)    

Poeta folcrolista, pertanyé a la segona generació de la Renaixença. Soci de lo Rat Penat desde la seua fundació el 1878, amic dels poetes Querol i Llorente, obtingué nombrosos premis i titols. La seva poesia, d'un estil clarament romántic, destaca per la vivesa del llenguatge i l'habilitat en les descripcions del paisatge. Publicà diversos llibres de poemes, estrenà alguns drames i fou colaborador de varies publicacions periodístiques, publicant dos estudis sobre el folclores valencià.

   
     
Vicent Jacinto Pérez (1873 - 1917)    

Manifestà sempre una brillant afició a la poesia festiva i picaresca. Seu fou el quartet que apareix inscrit a l'ermita de Santa Bàrbera: "Des de la sacra mansió / Contemplant esta terreta / Deu tirà una bendició / i sorgí la Muntanyeta". Escrigué un sainet titulat Esls peixcadors de canyeta. Menys académic que Badenes Dalmau, en sa casa es reunia, frecuentment una tertúlia d'amics.

   
     
Elies Cerdà Ramohí (1874 - ? )    

Escriptor i polític. Fundador de "El Noticiero Turolense" i impulsor de l'obra del mestre Serrano en Madrit. Autor de varis drames, zarzueles i joguets còmics.

   
     
Pedro Nolasco Calvet Egea (1888 - 1957)    

Pintor de fama internacional i gran retratista, fou Premi Estraordinari per l'Acadèmia de San Carlos de Valencia de dibuix, coror i composició als 17 anys. Medalla d'or en l'Exposició Regional de València. Residí durant tres anys en Madrit, on guanyà premis i medalles en varies exposicions, convertint-se en pintor de l'aristocràcia madrilenya. Fou director artístic en la fábrica de vidrieres i mosaics MAumejean, on dibuixà cartrons que serviren de base per les nombroses vifrieres que s'expandiren per tot el mon. Entre aquestos treballs, destaca el bocet a gran tamany i els treballs preparatoris per la decoració en mosaics venecians de la cúpula del Sacré Coeur de París. Contractat per una societat artística de Colombia, executà meritories obres de vidrieria artística, entre les que destaquen les de la Catedral de Medellín.

   
     
Leopoldo Magenti Chelvi (1894 - 1969)    

Gran pianista i excelent compositor. Abants de sofrir un derrame sinovial que prompte l'incapacità per a donar concerts de piano, Magenti aplegà a ser un gran concertista reconegut en els millors salons d'Europa i América. La seua producció musical es molt variada, encara que predomina la de temàtica valencia. La Sarsuela més coneguda es "El ruiseñor de la huerta" estrenada en San Sebastian i Barcelona abans que a València. La revista La Cotorra del mercat obtuvo una gran éxit de representacions i taquilla. Seua és la composició de L'artista faller. Com compositor sinfónic ens ha deixat les obres "Estampas mediterráneas", "Evocaciones", "Canción y danza eslavayla" ópera inacabada en valencià "L'horta Bella"

   
     
Fernando Cubells Martínez (1928 -1972)    

Eclesiastic i filósof. Fundador de les revistes "Diálogo yi Anales del Seminario". Sacerdot crític, fou censurat per l'Obispo Olaetxea en diverses ocasions. Visqué a Heildelberg i Múnich, publicant estudis de filologia, filosofia, sociolgia i ètica.

   
     
Rafael Chalver Conca    

Destacat botànic, fou profesor i colaborador del Dr. Docavo Alberti en la branca de les ciencies naturals. En el Jardí Botànic de València, té un bust com a record dels seus mèrits.