RACÓ DE LA POESIA

Música, Literatura, pintura, cinema i tot tipus d'events culturals.

Moderadors: Nuestra Señera, red, Pometa, Penó de la Conquesta

EntradaAutor: red » dj. oct. 11, 2007 12:29 am

Una ben bona que he trobat a un lloc...conegut.
No m'he pogut resisitir.



SOY UN CASO PERDIDO


Por fin un crítico sagaz reveló
(ya sabía yo que iban a descubrirlo)
que en mis cuentos soy parcial
y tangencialmente me exhorta
a que asuma la neutralidad
como cualquier intelectual que se respete

creo que tiene razón
soy parcial
de esto no cabe duda
más aún yo diría que un parcial irrescatable
caso perdido en fin
ya que por más esfuerzos que haga
nunca podré llegar a ser neutral

en varios países de este continente
especialistas destacados
han hecho lo posible y lo imposible
por curarme de la parcialidad
por ejemplo en la biblioteca nacional de mi país
ordenaron el expurgo parcial
de mis libros parciales
en argentina me dieron cuartenta y ocho horas
(y si no me mataban) para que me fuera
con mi parcialidad a cuestas
por último en perú incomunicaron mi parcialidad
y a mi me deportaron

de haber sido neutral
no habria necesitado
esas terapias intensivas
pero qué voy a hacerle
soy parcial
incurablemente parcial
y aunque pueda sonar un poco extraño
totalmente
parcial

ya sé
eso significa que no podré aspirar
a tantísimos honores y reputaciones
y preces y dignidades
que el mundo reserva para los intelectuales
que se respeten
es decir para los neutrales
con un agravante
como cada vez hay menos neutrales
las distinciones se reparten
entre poquísimos

después de todo y a partir
de mis confesadas limitaciones
debo reconocer que a esos pocos neutrales
les tengo cierta admiración
o mejor les reservo cierto asombro
ya que en realidad se precisa un temple de acero
para mantenerse neutral ante episodios como
girón
tlatelolco
trelew
pando
la moneda

es claro que uno
y quizá sea esto lo que quería decirme el crítico
podría ser parcial en la vida privada
y neutral en las bellas letras
digamos indignarse contra pinochet
durante el insomnio
y escribir cuentos diurnos
sobre la atlántida

no es mala idea
y claro
tiene la ventaja
de que por un lado
uno tiene conflictos de conciencia
y eso siempre representa
un buen nutrimeto para el arte
y por otro no deja flancos para que lo vapulee
la prensa burguesa y/o neutral

no es mala idea
pero
ya me veo descubriendo o imaginando
en el continente sumergido
la existencia de oprimidos y opresores
parciales y neutrales
torturados y verdugos
o sea la misma pelotera
cuba sí yanquis no
de los continentes no sumergidos

de manera que
como parece que no tengo remedio
y estoy definitivamente perdido
para la fructuosa neutralidad
lo más probable es que siga escribiendo
cuentos no neutrales
y poemas y ensayos y canciones y novelas
no neutrales
pero advierto que será así
aunque no traten de torturas y cárceles
u otros tópicos que al parecer
resultan insoportables a los neutros

será así aunque traten de mariposas y nubes
y duendes y pescaditos.

MARIO BENEDETTI.
Avatar de l’usuari
red
Campió de Xamelo
 
Entrades: 893
Membre des de: dg. nov. 05, 2006 2:58 am
Ubicació: Molt a dins del meu mon interior...

EntradaAutor: Penó de la Conquesta » ds. abr. 05, 2008 3:13 pm

Quinze anys sense vosaltres

Imatge

L'any 1993 fou un any trist. "Quan soterràrem a Guillem encara estaven fresques les flors per Estellés", relataven les cròniques d'aquell temps. En molt poc de temps, vam patir dues absències que ens deixaren un buit al cor que, a hores d'ara, encara perdura. L'un, el company Guillem Agulló, perquè fou assassinat quan la seua vida era encara només un projecte carregat d'il·lusions i esperances; l'altre, Vicent Andrés Estellés, perquè ens ensenyà a dir les coses amb veu rotunda i, alhora, d'una bellesa aclaparadora...

Malgrat tot, ambdós estan més vius que mai a la nostra memòria. I a tots dos volem dedicar un homentage amb dos poemes del mestre de Burjassot: el primer, una reivindicació d'aquells valencians que han decidit fer-se escoltar que ja el vam utilitzar en part per encapçalar un dels capítols del nostre llibre Del Sud; el segon, senzillament, no necessita cap explicació. Dedicat a Vicent, a Guillem i a tots els qui mantenen viva la flama de la llengua i el país.

Ací em pariren i ací estic.
I com que em pasen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cante l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cante l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si això són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.


I com no podia ser d'altra manera...

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.


(La fotografia és de l'estatua que recorda a Estellés en la plaça Castelar de Burjassot. Es tracta d'una imatge evocadora del buit que l'absència del poeta, com la del company Guillem Agullò, ens ha deixat)

Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/delsud
Imatge
"La grandeza de una nación se mide por la forma en que trata a sus animales" (Mahatma Gandhi)
Abolim la tauromàquia!!! No al maltractament animal!!
Avatar de l’usuari
Penó de la Conquesta
Espeòleg del polvorí
 
Entrades: 415
Membre des de: dc. nov. 08, 2006 9:35 am
Ubicació: Alberic - La Ribera Alta - País Valencià

Anterior

Torna a: Cultura

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron